Algunes bones idees que posa en pràctica l'eficiència energètica

L'eficiència energètica es pot mesurar amb prou facilitat, calculant la diferència entre l'energia que entra a qualsevol màquina i la que surt en forma útil per a nosaltres. A continuació, t'expliquem algunes idees importants sobre eficiència energètica que tu mateix pots posar en pràctica:

Integrar-se hàbilment a l'entorn

Integrar-se hàbilment a l'entorn

És possible romandre ben frescos dins d'un hivernacle vidrat exposat al sol ardent de l'estiu: només cal que utilitzem un sistema d'aire condicionat potent i que gastem diversos milions de frigories per aconseguir-ho. Però hi ha altres sistemes de confort que no estan basats en la força bruta, sinó en la col·laboració intel·ligent amb la naturalesa. En aquest cas, canviar les vidrieres per murs de maó amb buits petits, plantar vegetació que protegeixi del sol a la casa i una bona xemeneia o pati de ventilació ens permetran estar ben frescos a l'interior de l'edifici sense gastar un euro en aire condicionat.

 

Altres sistemes són capaços d'aprofitar les característiques de l'entorn de manera sorprenent. Fins i tot en una nit freda d'hivern, una bomba de calor pot absorbir la calor latent que conté l'aire exterior i transportar-lo a l'interior de la casa, on servirà per augmentar la temperatura de la calefacció. 

Evitar la dissipació o les fugues de calor o fred

"Tancar" l'energia

La tendència general del nostre univers és l'anivellament, per això es descongelen els aliments quan els traiem del frigorífic. Però, si posem barreres a aquesta dissipació de l'energia, ficant el peix congelat dins d'una bossa tèrmica, aguantarà rígid molt més temps. Al contrari, si obrim les finestres d'una habitació on hi ha un radiador, l'únic que aconseguirem és llençar literalment la valuosa calor al carrer. L'"empaquetament" o la canalització correcta de l'energia útil és una de les claus principals de l'eficiència energètica.

Col·locar sensors: donar "ulls i oïdes" als aparells que consumeixen energia

Col·locar sensors

Una caldera vella de calefacció, de les que s'encenen el primer dia de la temporada oficial d'encesa de calefaccions, a l'octubre, i que continua funcionant a la mateixa potència fins a l'últim dia, a l'abril, és un bon exemple d'un sistema cec. La falta d'un termòstat barat fa que malgastis quantitats enormes d'energia cara. Al contrari, un senzill detector de presència en un passadís el converteix en un passadís amb vista, ja que et permet encendre el llum només quan hi ha algú caminant per l'estança. Múltiples tipus de sensors capaços de detectar canvis de temperatura, pes, presència de persones, pluja, humitat, intensitat lluminosa, etc, proliferen cada vegada més i converteixen als aparells que els utilitzen en més eficients.

Practicar el "reciclatge" de l'energia.

Practicar el "reciclatge" de l'energia

Un exemple molt senzill de com es pot reciclar l'energia és la cogeneració. Cremem gas en una turbina connectada a un generador i n'obtenim energia elèctrica, així com una gran quantitat de calor. El truc està en aprofitar aquesta calor per a l'aigua calenta o la calefacció, per exemple, en lloc d'enviar-lo a l'atmosfera o a l'aigua. Els sistemes de cogeneració s'associen a un centre que aprofita aquesta energia "reciclada".

Transformar l'energia amb menys pèrdues de conversió

Transformar l'energia amb menys pèrdues de conversió

El millor exemple d'un procés molt ineficient perquè té moltes pèrdues de conversió és escalfar aigua en una cuina elèctrica... si l'electricitat procedeix d'una central de carbó o de gas. El combustible s'hi crema i, així, posa en marxa una turbina de vapor acoblada a un generador d'electricitat. Aquesta electricitat s'injecta a la xarxa de transport i distribució elèctrica. Per fi, quan arriba a casa, l'electricitat es transformarà de nou en energia tèrmica en la cuina a través de la placa vitroceràmica i la cassola. És un procés de molts passos, i en cadascun es perd energia útil. És millor cremar directament el gas als fogons, ja que en aquest cas el combustible es crema directament sota la cassola, i no en una central tèrmica.

Fugir del "tot o res": Possibilitats de regulació fina

Possibilitats de regulació fina

Imaginem-nos una cuina que només permet dues posicions: apagada o amb un foc ultrapotent. Cremaríem moltes cassoles abans de tornar-la al fabricant. La possibilitat de regular a voluntat l'energia útil que rebem de les màquines és una de les essències de l'eficiència energètica. Un bon exemple n'és la possibilitat que tenen els llums de LED de regular la intensitat lluminosa a voluntat, segons les necessitats d'il·luminació que tinguem en cada moment.

Fer un pas més: col·locar un cervell als aparells que consumeixen energia

Aparells intel·ligents

Dotar un aparell per on circula energia d'un petit ordinador o cervell electrònic augmenta molt les possibilitats de ser més eficient. Les rentadores modernes, per exemple, reuneixen la informació que els proporcionen els sensors de temperatura, el pes de la roba, la duresa de l'aigua, etc., per engegar el programa més econòmic possible tenint en compte totes aquestes circumstàncies. Es diu que hi ha més microprocessadors i potència de còmput en un electrodomèstic actual que en una nau espacial dels anys 1970! I, en relació amb aquest punt, és important augmentar les possibilitats de regulació afinada de la instal·lació.

Utilitzar nous materials amb propietats noves

Nous materials

Els panells de buit tenen un poder aïllant tan fort que proporcionen, amb molt poca espessor, protecció contra les fugues d'energia equivalent a la d'una paret de suro gruixuda. El secret està en haver aconseguit fabricar una estructura dins de la qual s'ha fet el buit, el millor aïllant possible però que no col·lapsa gràcies a la seva estructura rígida. Un altre exemple de material "màgic" és el revestiment especial dels vidres de baixa emissivitat, que deixa passar la llum però no la calor.

Practicar l'autoconsum, reduir la ruta de transport de l'energia

Practicar l'autoconsum

L'energia que utilitzem pot venir des dels confins del món, si el carbó que es va utilitzar a la central tèrmica per produir l'electricitat era australià. Tots els dies, milers de tones de petroli viatgen moltes milles des dels seus centres d'extracció a l'Aràbia Saudita, Veneçuela o Nigèria fins a les refineries espanyoles. I les línies elèctriques tenen milers de quilòmetres de longitud. Tot aquest trajecte llarg no es pot fer sense grans pèrdues d'energia.

La solució consisteix a produir l'energia tant prop com sigui possible del punt en què la consumirem, i això s'anomena "autoconsum", cosa que s'ha facilitat molt en els últims temps gràcies a la tecnologia renovable.

Podem instal·lar un senzill panell per produir aigua calenta solar, que ens donaria una autosuficiència més o menys d'un 10% en el nostre consum total d'energia, o bé un sistema complet solar tèrmic, fotovoltaic i eòlic amb suport geotèrmic i d'una caldera de biomassa, que ens garantiria una autosuficiència del 100%.

Utilitzar la imaginació i el sentit comú

Utilitzar la imaginació i el sentit comú

Aquesta és una petita selecció d'algunes claus de l'eficiència energètica. Però se'n podrien explorar moltes d'altres, com ara la simplificació de processos (màquines més simples, amb menys peces, com el nous motors de rentadora de connexió directa), o el disseny de noves formes, tant d'edificis com de peces de motors, que faciliten la provisió o la dissipació de l'energia (molt útils en arquitectura), o la més antiga i probablement la millor de totes: la biomimesi, o imitació de la naturalesa. Es practica des de fa milers i milers d'anys: per exemple, els materials aïllants imiten la pell peluda, o la refrigeració per evaporació la respiració de les plantes.

 

Però, si deixem a part la tecnologia, el sentit comú és en realitat la millor solució per a l'eficiència energètica. La seva absència (per exemple, quan els fabricants van decidir deixar d'incloure un botó d'aturada/encesa als televisors fa alguns anys) és el major responsable del malbaratament d'energia.